Pont d'arc

Un pont d'arc és un pont amb suports als extrems de la llum, entre els quals es fa una estructura amb forma d'arc amb la qual es transmeten les càrregues. El tauler pot estar recolzat o penjat d'aquesta estructura principal, donant origen a diferents tipus de ponts.

Els ponts en arc treballen transferint el pes propi del pont i les sobrecàrregues d'ús cap als suports mitjançant la compressió de l'arc, on es transforma en una embranzida horitzontal i una càrrega vertical. Normalment l'esveltesa de l'arc (relació entre la fletxa màxima i la llum) és alta, fent que els esforços horitzontals siguin molt majors que els verticals. Per aquest motiu són adequats en llocs capaços de proporcionar una bona resistència a l'empenta horitzontal.

Quan la distància a salvar és gran poden estar fets amb una sèrie d'arcs, encara que ara és freqüent utilitzar altres estructures més econòmiques. Construïts des de l'edat del bronze, dels que el més antic que es conserva és el Pont de Kazarma,^[1] els antics romans ja construïen estructures amb múltiples arcs per construir ponts i aqüeductes, que els fan més lleugers i permeten major pas d'aigua per sota seu, fent-los mñes resistents a les riades.^[2]

Aquest tipus de ponts van ser inventats pels antics grecs, qui els van construir en pedra. Més tard els romans van usar ciment en els seus ponts d'arc. Alguns d'aquells antics ponts segueixen estant en peu. Els romans van usar solament ponts d'arc de mig punt, però es poden construir ponts més llargs i esvelts mitjançant figures el·líptiques o de catenària invertida.